La voz de Malí
Quiero presentaros una voz privilegiada, uno de esos cantantes que personifican la música. Y si es relativamente desconocido para el gran público, más razón, si cabe.
Salif Keita, nacido en Malí en 1949. Hijo de una familia descendiente directamente de los fundadores del reino de Malí. Su propia familia lo rehuyó, por su condición de albino, símbolo de mala suerte en la cultura de la que proviene. Con veinte años ya empezaba a cantar en un grupo.
A partir de los ochenta su trabajo se dió a conocer más allá de Malí. Sus últimos albumes, Mouffou y M'Bemba son todo un recital de su poderosa y a la vez suave voz. Os recomiendo "Yamoré", un dúo con Cesária Évora, otra cantante de las que marcan.
5 Comments:
gràcies per la recomanació. Conec Cesària Evora i m'agraden molt les seves ressonàncies, segur que Salif valdrà molt la pensa
Hola Bard i Mery Cherry! Jo també sóc fan de la Cesària Evora (la seva Antologie és un dels meus CDs de capçelera!), i tampoc coneixia a en Salif ;-)
Bard, estic fent un treball sobre les diferents traduccions del poema "El foc i el gel" de Robert Frost. Recordo que un dia en vaig parlar en un post i tu coneixies l'autor. Tan sols et volia demanar que si saps alguna traducció d'aquest poema, m'ho facis saber. En aquella ocasió, també vas dir que la frase "Poetry is what gets lost in translation" era seva, m'ho pots confirmar? Gràcies per avançat!!
Hola Mery Cherry!
Doncs no sé de traduccions del senyor Frost (si en trobo alguna, t'avisaré). La fraseta és seva, ho he comprovat i té moltissimes referències a ell.
Sort amb el treball.
gràcies!!! Com et pots imaginar, aquesta frase és una bomba pels traductors, jejeje
Publicar un comentario
<< Portada