jueves, marzo 23, 2006

La voz de Malí

Quiero presentaros una voz privilegiada, uno de esos cantantes que personifican la música. Y si es relativamente desconocido para el gran público, más razón, si cabe.

Salif Keita, nacido en Malí en 1949. Hijo de una familia descendiente directamente de los fundadores del reino de Malí. Su propia familia lo rehuyó, por su condición de albino, símbolo de mala suerte en la cultura de la que proviene. Con veinte años ya empezaba a cantar en un grupo.

A partir de los ochenta su trabajo se dió a conocer más allá de Malí. Sus últimos albumes, Mouffou y M'Bemba son todo un recital de su poderosa y a la vez suave voz. Os recomiendo "Yamoré", un dúo con Cesária Évora, otra cantante de las que marcan.

5 Comments:

A las 24/3/06 17:31, Anonymous Anónimo dijo...

gràcies per la recomanació. Conec Cesària Evora i m'agraden molt les seves ressonàncies, segur que Salif valdrà molt la pensa

 
A las 27/3/06 14:18, Anonymous Anónimo dijo...

Hola Bard i Mery Cherry! Jo també sóc fan de la Cesària Evora (la seva Antologie és un dels meus CDs de capçelera!), i tampoc coneixia a en Salif ;-)

 
A las 28/3/06 17:45, Anonymous Anónimo dijo...

Bard, estic fent un treball sobre les diferents traduccions del poema "El foc i el gel" de Robert Frost. Recordo que un dia en vaig parlar en un post i tu coneixies l'autor. Tan sols et volia demanar que si saps alguna traducció d'aquest poema, m'ho facis saber. En aquella ocasió, també vas dir que la frase "Poetry is what gets lost in translation" era seva, m'ho pots confirmar? Gràcies per avançat!!

 
A las 31/3/06 07:10, Blogger Edin dijo...

Hola Mery Cherry!

Doncs no sé de traduccions del senyor Frost (si en trobo alguna, t'avisaré). La fraseta és seva, ho he comprovat i té moltissimes referències a ell.
Sort amb el treball.

 
A las 2/4/06 16:54, Anonymous Anónimo dijo...

gràcies!!! Com et pots imaginar, aquesta frase és una bomba pels traductors, jejeje

 

Publicar un comentario

<< Portada